El Balboa o Pure Balboa va sorgir a l’entorn dels anys 1910-1920 a la península del mateix nom situada a la Costa Oest d’Estats Units quan, a causa de la gran concurrència a la pistes de ball, van haver de prohibir els balls amb puntades de peu com era el cas del Charleston, i per tant, les parelles van haver d’adaptar-se a aquestes restriccions tot d’adoptant una abraçada més tancada i passos més petits que, al mateix temps, els hi permetia ocupar menys espai.
Per tant, podem afirmar que aquest ball va ser, en el seu origen, una resposta a les sales de ball abarrotades on figures de posicions obertes típiques del Lindy hop com el Swing-out o el break-away eren en mencionades condicions molt difícils d’executar i en la majoria dels casos fins i tot prohibides pels establiments de ball. En moltes ocasions es considera que el Balboa es percep com un ball restrictiu o introvertit, on la major part del moviment es concentra per sota dels genolls.
Al 1935 (moment en que aquest estil va gaudir dela seva màxima popularitat) que el Balboa va patir un dels canvis més importants que ha marcat la forma actual d’executar-lo: El Pure Balboa (estil original) es va fusionar amb el ball Swing de Los Angeles, així permetia a la parella separar-se i ajuntar-se de forma dinàmica i sortir de la posició estrictament tancada que originalment tenia. Aquesta fusió que es coneix com el Bal-Swing va ser desenvolupada per Maxi Dorf i Willie Desatoff i és la forma de Balboa més practicada actualment.
Dissenyat per utilitzar el mínim espai possible, el Balboa requereix encadenar una sèrie de moviments de 8-counts, agrupats en dos sets de 4 passos mentre s’arrosseguen els peus per terra (efecte conegut originalment com a shuffle). Es un ball optimitzat per ballar temes molt ràpids sense una despesa excessiva d’energia.
Els ballarins contemporanis de Balboa distingeixen entre dos tipus de Balboa: “Pure Bal” i “Bal-swing”.
Pel que fa el Pure Balboa, els ballarins romanen en posició tancada durant gairebé tot el temps, amb els torsos en contacte, fent variacions rítmiques del pas bàsic i girant i movent-se en parella:
Al Bal-swing, per contrast, s’hi incorporen moviments en què hi ha més espai entre les parelles i per tant més espai per a moviments dinàmics com a girs d’un o dos dels integrants de la parella ampliant les possibilitats coreogràfiques tot permetent posicions obertes com el Lindy Hop:
Donat que el pas bàsic del Balboa i del Bal-swing és molt petit i ocupa molt poc espai, es pot ballar fins i tot amb cançons molt ràpides de fins a més de 300 beats per minut. No obstant, no significa que no pugui ser ballat amb ritmes ritmes lents, com seria el cas del ball que es denomina Slow Balboa, aquest fusiona elements de la seva pròpia tradició amb elements del Lindy Hop i d’altres balls com el tango:
Actualment el Balboa, en qualsevol dels seus estils, és un dels Balls Swing amb més seguidors junt amb el Lindy Hop. Des de Modo Swing t’aconsellem que t’hi vaguis familiaritzant progressivament: pots anar introduint el bàsic i algunes figures d’aquest ball en el teu Lindy Hop aconseguint noves textures, ritmes i contrasts, descans en moments estressats rítmicament i fen ús d’un espai reduït quan així la pista ho requereixi. Són moltes els avantatges d’aprendre a ballar el Balboa, esdevé una eina perfecta en segons quines situacions d’una jam. Comença barrejant el balboa en el teu Lindy Hop i al final acabaràs gaudint del BALBOA com a ball complert sense adonar-te’n.
SALUT I SWING!
