Avui dia ens sembla del tot normal veure vídeos musicals a YouTube o seguir les xarxes per descobrir coreografies espectaculars. Però… sabies que molt abans que existís MTV o TikTok, ja hi havia una mena de “videoclips” pensats per ser vistos en màquines públiques? Aquestes son una joia del passat que encara avui inspira ballarins i amants del vintage arreu del món creats per l’empresa Soundies Distributing Corporation of America, qui li va donar el nom de SOUNDIES.
Què eren els Soundies?
Els Soundies eren curtmetratges musicals filmats als Estats Units entre 1940 i 1946. Cada peça durava aproximadament tres minuts i es projectava en unes màquines especials anomenades Panorams, una mena de “jukebox de pel·lícules” instal·lada en llocs públics com bars, restaurants o estacions. Amb una moneda, la gent podia triar un clip musical i gaudir d’una petita actuació en pantalla.
Un aparador del jazz, el swing i molt més
Els Soundies són una finestra privilegiada a l’escena musical d’aquella època. Hi trobem des d’artistes icònics del jazz i swing —com Duke Ellington, Count Basie, Louis Jordan o The Ink Spots— fins a cantants country, gòspel i fins i tot primers intents de música llatina als Estats Units.
Per als ballarins de swing d’avui, els Soundies són una font visual inestimable per veure com es ballava el Lindy Hop, el Charleston o el Tap Dance en aquell moment. Sovint inclouen parelles o grups de ballarins que despleguen el seu talent amb una espontaneïtat i frescor difícils de trobar en altres documents de l’època.
Diversitat en temps difícils
Tot i que vivien en un context de segregació racial als EUA, molts Soundies presentaven artistes afroamericans i grups mixtos. Aquest fet no només trenca motlles per al moment històric, sinó que ens permet reconèixer el llegat de la comunitat negra en el desenvolupament del jazz i els balls socials que tant estimem.
Un tresor per a ballarins i professors
A les escoles de ball vintage, els Soundies no només són documents històrics: són material pedagògic i font d’inspiració. Ens mostren com es ballava de manera natural, sense coreografies imposades, amb un estil genuí i autèntic que ens ajuda a connectar amb l’essència del swing. També ens revelen modes, actituds i gestualitats que sovint no trobem en manuals. Moltes escoles extreuen les coreografies integres dels Soundies tal i com mostrem els 2 propers exemples amb el tema Bli-Blip de Duke Ellington i interpretat per Marie Bryant i Paul White al 1942.
On els podem veure avui?
Afortunadament, molts Soundies han estat digitalitzats i es poden trobar fàcilment a plataformes com YouTube o arxius en línia especialitzats. Si mai vols fer una immersió en aquesta època màgica, et recomanem buscar noms com Whitey’s Lindy Hoppers, Marie Bryant o Slim Gaillard. T’hi perdràs amb gust!
Tot i així et compartim alguns enllaços on podràs gaudir d’alguns soundies recuperats on el ball swing hi és present:
⸻
Els Soundies són molt més que una curiositat antiga. Són una prova viva que el ball i la música han estat sempre formes potents d’expressió, resistència i comunitat. A la nostra escola, ens encanta recuperar aquest esperit i portar-lo al present. Així que la propera vegada que ballis un swing, pensa que, potser, estàs refent els passos d’un d’aquells ballarins que va aparèixer en una petita pantalla fa més de 80 anys.
Vols fer un viatge al passat amb nosaltres? Estigues atent/a a les sessions de jazz steps on reproduirem algunes de les coreografies dels Soundies més populars i ho ballem com si fóssim als anys 40!
Salut i Swing!
